Text del foc
· L'incendi al Liceu de Barcelona (1994)
L'any 1994 el Teatre del Liceu va patir un devastador incendi que segur tothom recorda, eren cap a les 11 del dia 31 de gener de 1994 quan uns treballadors estaven realitzant treballs de reparació en el teló, una espurna va encendre la tela i es propagar ràpidament a tot el teatre.
Sense que res pogués fer, va quedar totalment destruït i va ser novament reformat respectant la façana i estructures però aprofitant per incloure més sistemes moderns de seguretat i acústica, ara mateix és un dels teatres més moderns del món.
· Camp semàntic: Crema dures, ferides, foc, mort, vida, arrasar, persona, culpable, por i inseguretat.
· He vis molts incendis per la tele, les pel·lícules, noticies i un molt lluny des del camp i bastants mes però no me’n recordo molt be.
Personal ment ho trobo divertit no seria exactament la paraula però estar amb els teus amics i passar-t’ho be a la bora del foc dons m’agradaria però ho trobo perillós si no este cura, si es necessari com per exemple que estàs perdut, en aquest cas si que ho faria.
· 44 consells per a joves escriptors
1 - Mai abordes els contes d'un en un, honestament , un pot estar escrivint el mateix conte fins al dia de la seva mort .
2 - El millor és escriure els contes de tres en tres , o de cinc en cinc . Si et veus amb energia suficient , escriu de nou en nou o de quinze en quinze .
3 - Cura : la temptació d'escriure'ls de dos en dos és tan perillosa com dedicar-se a escriure d'un en un, però porta en el seu interior el mateix joc brut i enganxós dels miralls amants .
4 - Cal llegir a Quiroga , cal llegir a Felisberto Hernández i cal llegir a Borges . Cal llegir Rulfo , a Monterroso , García Márquez . Un contista que tingui una mica d'estima per la seva obra no llegirà mai a Cela ni Llindar . Sí que llegirà a Cortázar i Bioy Casares , però de cap manera a Cela ja Llindar .
5 - Ho repeteixo una vegada més per si no ha quedat clar: a Cela ja Llindar, ni en pintura .
6 - Un contista ha de ser valent . És trist reconèixer-ho, però és així .
7 - Els contistes solen presumir d'haver llegit a Petrus Borel . De fet , és notori que molts contistes intenten imitar Petrus Borel . Gran error : Haurien imitar Petrus Borel en el vestir ! Però la veritat és que de Petrus Borel tot just saben res ! Ni de Gautier , ni de Nerval !
8 - Bé : arribem a un acord . Llegiu Petrus Borel , vístanse com Petrus Borel , però llegeixin també a Jules Renard i Marcel Schwob , sobretot llegeixin a Marcel Schwob i d'aquest passin a Alfonso Reyes i d'aquí a Borges .
9 - La veritat és que amb Edgar Allan Poe tots tindríem de sobres .
10 - Pensin en el punt número nou . Un ha de pensar en el nou. Si és possible : de genolls.
LA MEVA HISTORIA
Aquesta historia va passar en les vacances d’estiu del 1954 amb uns nens de 13 i14 anys, que quan tornessin de vacances canviaria tot, perquè estarien en diferents classes per nivells, uns repetirien i uns altres pesarien de curs.
Tot va començar un dia que van quedar quatre amics per anar a fer una acampada al bosc, però els seus pares no ho sabien creien que estaven a la casa d’un d’ells i com a ningun dels pares no els importava ningun del seus fills no es van molestar per assegurar-se.
Van sortir de casa i van donar rumb al seu viatge ningú d’ells mai avia sortit del poble des d’aquell moment. La colla dels quatre nens s’anaven endinsant al bosc per la via del tren, els pocs minuts d’estar caminant es van donar conta de que tenien sacs de dormir, mantes pro no tenien menjar llavores es van buidar les butxaques però no tenien molts calers així que van anar a comprar llaminadures, núvols i més coses per poder menjar per la nit en el foc calent.
Quant anaven endinsant-se es van trobar a un home que coneixia al pare d’un d’ells que era al còlic i es va començar a burlar del seu pare el nen es va enfadar tan que els seus amics van tindre que agafar-li.
Li va afectar tant per que el que deia ell sàvia que era veritat perquè va tindre que aguantar els seus canvis d’humor i un dia li va ficar el cap a la barbacoa i li va deixa sense sentit a la orella dreta.
Quan van aconseguir separar-lo van tornar al camí un altre cop.
Cada vegada que s'endinsaven al bosc s’anava fent mes fosc fins que van decidir quedar-se en una part del bosc plana amb dos arbres que eren tan grossos que no els podien rodejar amb les mans.
Van agafar les llaminadures van fer un foc i es van quedar rodejant al foc per escalfar-se, mentre s’anaven dormint en els seus sacs un d’ells va contar una historia que s’avia inventat ell perquè ell volia ser escriptor i se li donava molt be, quant va acabar l’historia anaven fen guardià perquè van escoltar sorolls.
Al dematí al despertar un d’ells va veure com el foc s’alçava cada cop una mica més i va cridar CORREU VINGA DESPERTEU CORREU !!!
Va ser molt impressionant i impactant perquè es van despertar i el primer que van veure va ser el foc. Però va ser un miracle que s’haguessin salvat.
